El Torrent del Gat Menjat es troba al municipi de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental, província de Barcelona. També se l'anomena Torrent de la Bauma de l'Onyó, o Barranc de Juan Gordillo, en honor a un dels que van obrir aquest barranc.
Es tracta d'un barranc sec amb un seguit de ràpels, un d'ells de 40 metres i un altre de 35 metres. Hi toca el sol des de primera hora del matí, per la qual cosa és molt apte per a fer-lo a l'hivern, i molt poc, per a fer-lo a l'estiu. A més a més s'hi ha de sumar que durant el transcurs del barranc s'hi troba una gran quantitat de malesa i és fàcil acabar molt esgarrinxat, i per tant, és aconsellable durs pantalons llargs, cosa que pot augmentar la sensació de calor. És recomanable anar sobrat d'aigua per beure. No és gens engorjat i entre els ràpels primer i últim, de 40 i 35 metres respectivament, hi ha múltiples maneres d'escapar. Tot i no ser engorjat, val la pena no cometre l'error que vam cometre nosaltres d'oblidar-nos els cascs, perquè és fàcil llençar pedretes paret avall durant els ràpels. Les instal·lacions de ferro estan en bon estat però els passa-mans es veuen vells. De totes maneres, tot fent el barranc es respira seguretat. Només hi ha un moment, al final del tram esportiu, just abans de l'últim ràpel, que potser hi faltaria un 'spit' per ajudar a accedir a la instal·lació del ràpel. Es tracta d'una baixada cap a un toll amb aigua podrida, que d'haver plogut quatre gotes, es podria tornar molt relliscós. No és perillós però fa cert respecte tenint en compte que immediatament després hi ha un ràpel de 35 metres. En aquest últim ràpel hi ha un 'maillon rapide' i una anella. Nosaltres vam passar la corda pels dos ferros i ens va costar molt recuperar la corda. Recomanem passar la corda només per l'anella, que està en millor estat i està més en la vertical.
La ressenya següent està treta de http://www.barranquismo.net.
El camí d'accés comença a la vora del monestir de Sant Miquel del Fai, una cinquantena de metres riera amunt després del pont d'accés al monestir. S'ha de creuar la riera al punt que es pot veure a la fotografia següent. Hi ha la marca del GR-5 i una fletxa vermella que marca l'accés al barranc.
Se segueix aquest camí fins que s'arriba al torrent, que és el primer que ens trobarem. Està molt brut de malesa, i després d'una estona de caminar pel torrent, s'arriba al primer ràpel.
El descens transcorre per allà on baixa l'aigua, quan n'hi ha, per bé que a vegades s'ha d'anar per on dicta el sentit comú.
Després de l'últim ràpel, per retornar s'ha de seguir just per sota de la paret en direcció oest tota l'estona fins a trobar el camí empedrat que puja fins el monestir de Sant Miquel del Fai. De tant en tant, en aquest camí improvisat, s'hi van trobant fletxes i punts de color vermell (potser es veurien més si fossin de color blau) i fites de pedres.
És important recalcar que s'ha de seguir la paret per sota fins al camí empedrat, perquè hi ha inicis de camí per entre la malesa, potser fets per senglars, que poden confondre'ns.
Us pengem un vídeo curtet del descens d'aquest barranc:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada